La coalició exigeix al PP la retirada de la reforma local de forma immediata
ICV-EUiA-EPM exigeix al PP la retirada de la reforma local de manera “immediata” i a iniciar un diàleg “seriós” amb el municipalisme
L’alcalde del Prat de Llobregat, Lluís Tejedor, l’alcalde de Santa Coloma de Cervelló, Gerard Segú , i la regidora a l’Ajuntament de Barcelona, Isabel Ribas, han comparegut avui en una roda de premsa després d’una trobada amb regidors, alcaldes i càrrecs electes de la coalició d’ICV-EUiA-EPM per reclamar la retirada de l’avantprojecte de llei de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local que modificarà la llei reguladora de la Llei de Bases de Règim Local. “Emplacem al govern de l’estat a que de manera immediata retiri el text i inici un procés de diàleg i negociació seriós i solvent amb el món local per avançar cap a un marc de reforma competencial amb suficiència financera”, ha dit Tejedor que ha recordat que el món municipal fa més de 30 anys que està pendent d’una reforma i que la millora del finançament “és una aspiració històrica que és més necessària que mai” en un context de crisi econòmica.
Tejedor, que ha explicat que la coalició ha rebut amb “vergonya, indignació i preocupació” la reforma local presentada pel PP, ha posat de manifest que del que es tractava era d’iniciar un procés per adaptar la legislació a les necessitats de la societat actual però en canvi l’executiu popular ha preferit fer una “esmena a la totalitat” al principi d’autonomia local que “hipoteca i compromet el futur dels ajuntaments de Catalunya i d’arreu de l’Estat però sobretot compromet la qualitat de vida dels ciutadans”. “Aquesta llei va en contra de la qualitat de vida i del benestar dels ciutadans”, ha assegurat l’alcalde del Prat que ha destacat que “les víctimes de l’esperit de la llei no són els càrrecs electes, són els veïns de pobles i ciutats d’arreu de l’estat perquè en situació de crisi és conegut que el món local va més enllà de les seves competències i garanteix la cohesió social”.
D’aquesta manera, Tejedor ha recordat que els ajuntaments són l’administració més propera i amb més capacitat per solucionar “tota mena de problemes i necessitats dels ciutadans” per la qual cosa, si es complís estrictament la llei de bases del règim local “la qualitat de vida no seria viable en molts pobles de Catalunya”. “Actuem en el terreny de competències no obligatòries i fem escoles bressol, polítiques igualtat, jove n tut, creació d’ocupació i atenció social així com polítiques en defensa de la cohesió social amb recursos que no són obligatoris”, ha afegit l’alcalde. A més, ha situat, “no hi ha cap fonament rigorós que permeti acreditar que el compte de resultats d’estalvi serà possible; és una gran mentida”.
Per la seva banda, Isabel Ribas, ha destacat que la reforma va en contra de la Carta Europea de l’Autonomia Local i ha avançat que el grup de la Izquierda Plural al Congrés presentarà una moció durant el Debat de l’Estat de la Nació en defensa del món local on espera que s’hi puguin sumar el màxim de forces polítiques. “Fem una crida a fer un front municipalista per defensar la democràcia local i les polítiques socials fetes a peu de carrer”, ha demanat Ribas que ha assegurat que la coalició combatrà la llei des de tots els ajuntaments i municipis de Catalunya.
Finalment, l’alcalde de Santa Coloma de Cervelló ha assegurat que la reforma local suposa una “pèrdua democràtica i de serveis públics de qualitat i de la cohesió social” perquè “en funció del municipi que visquis, pots tenir més dificultats d’accedir a serveis bàsics”. “La principal afectació de la llei no és sobre les retribucions dels càrrecs electes, sinó sobre la ciutadania i la qualitat dels serveis públics en una clara estratègia d’anar laminant l’estat del benestar”, ha conclòs Segú .
Acords 12 Assemblea d’EPM. Altafulla octubre 2012
Resolució d’EPM sobre el fet nacional
La realitat nacional de Catalunya, s’expressa a partir d’una llengua, una cultura i les institucions pròpies, que s’han anat desenvolupant al llarg de la seva història. L’existència d’aquesta realitat nacional diferenciada ha estat reconeguda, fins i tot, a l’empara de l’article segon de la Constitució espanyola, referint-se de manera diferenciada a nacionalitats i regions, quan parla del dret a l’autonomia.
Catalunya, com a poble, com a nació, com qualsevol altra nació, té dret a l’autodeterminació i té dret a què la seva ciutadania debati i esculli el seu propi model de país, tant des del punt de vista institucional com social, econòmic, cultural, polític i en qualsevol àmbit.
La sentència del Tribunal Constitucional de l’any 2010 sobre l’Estatut de Catalunya aprovat pel Parlament de Catalunya, les Corts espanyoles i referendat pels catalans i catalanes va representar un trencament del marc constitucional, a més de la vulneració de la voluntat del poble de Catalunya, conduint a una confirmació del fracàs de l’encaix de Catalunya en el marc autonòmic constitucional espanyol.
Catalunya té l’oportunitat de fer un pas històric de gran abast que supera l’esfera nacional i planteja la construcció d’un nou país, d’un estat propi, en el que estem convençuts que és una oportunitat de definir un model de país més just, solidari, responsable, sostenible i participatiu.
Una bona part de la ciutadania, moviments de base, agents socials, culturals i econòmics del país i, de forma destacable, molts municipis, a través de consultes pel dret a decidir, l’Assemblea Nacional Catalana i l’Associació de Municipis per la Independència, han assumit un lideratge en aquest procés cap a l’exercici del dret a decidir que ha superat el paper de les institucions i partits polítics.
L’exercici, per part del poble català, del dret a decidir sobre el seu futur ha de ser un procés indiscutiblement democràtic i pacífic: deliberació en profunditat, respecte a totes les posicions polítiques, plena igualtat d’oportunitats d’exposar-les, en especial des dels mitjans públics de comunicació, per acabar amb la convocatòria d’un referèndum.
Només amb la pràctica de la radicalitat democràtica es podrà contar amb la legitimitat necessària, tant per la ciutadania com per la comunitat internacional.
És imprescindible que partits polítics, agents socials, entitats representatives del món municipal, Associació de Municipis per la independència, Assemblea Nacional de Catalunya, entre altres, arribin a un Acord Nacional per l’exercici real del dret a decidir, el més ampli possible, per tal que la ciutadania de Catalunya pugui expressar, a través d’un referèndum o una consulta d’autodeterminació, la seva voluntat sobre el futur del país.
La intervenció directa de la ciutadania en l’elecció del model d’organització política del país és una oportunitat per a la introducció i aplicació de principis polítics i socials més justos i equilibrats que els que s’estan aplicant actualment per part de la dreta catalana i espanyola. Alhora, el dret a decidir obre la possibilitat d’establir un model d’organització municipal més pròxim a la ciutadania i més ajustat a la realitat social.
Ateses les reflexions exposades, l’Entesa pel Progrés Municipal expressa els següents convenciments i voluntats en relació al present històric que viu Catalunya:
1- Catalunya, com a poble, com a nació, té dret a l’autodeterminació.
2- L’exercici del dret a decidir ha de ser un procés pacífic, indiscutiblement democràtic garantint la transparència en la informació, la llibertat del debat i la participació ciutadana. L’EPM es compromet a fomentar aquest debat en el seu àmbit d’actuació.
3- La ciutadania de Catalunya té el dret a decidir el model d’estat en què vol viure, inclòs un nou estat propi si així ho expressa majoritàriament a través d’un referèndum o consulta.
4- Des de la seva identitat municipalista, l’EPM seguirà defensant per a Catalunya un model d’estat socialment just, prioritzant els drets socials i una economia solidària.
5- Al mateix temps, defensarem i treballarem per un estat que respecti i valori una Catalunya amb uns governs municipals més forts, amb uns governs municipals que siguin protagonistes ja que són els que de veritat poden conèixer la realitat del carrer.
6- Recolzarem les iniciatives i moviments cívics, democràtics i pacífics que estan treballant per conscienciar i mobilitzar la ciutadania en tot aquest procés iniciat per aconseguir que la ciutadania de Catalunya pugui expressar, a través d’un referèndum o una consulta d’autodeterminació, la seva voluntat sobre el futur del país.
Altafulla, 27 d’octubre de 2012
Acords de la 12 Assemblea d’EPM
RESOLUCIÓ EN DEFENSA DEL MÓN LOCAL I CONTRA LA RECENTRALITZACIÓ IMPULSADA PEL GOVERN DEL PP QUE ELIMINA COMPETÈNCIES MUNICIPALS ALS MUNICIPIS
Els últims mesos al món local estem assistint a un atac permanent a la nostra autonomia. La proposta de reforma de la Llei de Bases del Règim Local (LBRL) del Govern del PP, reduint competències i suprimint municipis d’una grandària determinada, suposa el desmantellament del món local.
En nom de la “Llei d’Estabilitat Pressupostària”, el passat més d’abril el Consell de Ministres donava via lliure amb l’aprovació del PNRE (Programa Nacional de Reformas del Reino de España), i posteriorment han plantejat la reforma de la Llei Reguladora de Bases del Régimen Local (encara no aprovada), focalitzada en retallar competències als municipis, fonamentalment de menys de 20.000 habitants i que pot suposar mesures de limitacions de competències locals, finançament i fusió de municipis. Si tira endavant aquesta reforma pot afectar al 84% dels municipis de Catalunya (de 947 n’afectaria a 884), d’aquest 18 són capital de Comarca.
Amb aquestes mesures recentralitzadores pretenen carregar-se el model de servei públic dels ajuntaments.
- Vulnera l’autonomia local i el principi de subsidiarietat. – No respecta el marc competencial de l’Estatut de Catalunya que reconeix al govern de
la Generalitat la relació i regulació del món local. – Empeny a la recentralització de les competències locals, donant caràcter rellevant a
l’organització competencial de les Diputacions. – Va en contra de la ciutadania, de la proximitat a la comunitat. – Buida de contingut les polítiques públiques i elimina la funció pública dels
representants de la ciutadania posant en qüestió la funció dels governs locals en
aquestes polítiques i la seva existència. – Situa diferents categories, ajuntaments de primera i de segona en funció del número
de població. – Eliminen les competències de la proximitat de les polítiques que garanteixen la cohesió
social: Convivència, ocupació (programes d’escoles taller), educació (escoles d’adults, centres d’ensenyament artístic, escoles bressol) àrees de suport a les dones, planificació d’habitatges (rehabilitació d’edificis) polítiques de sanitat i joventut (prevenció de drogodependència).
- Elimina la possibilitat de crear empreses de serveis públics, optant per la privatització. – No contempla la figura de la mancomunitat de serveis – Afavoreix la percepció ciutadana de “ciutadans de primera i de segona” atenent al seu
lloc de residència.
Davant aquesta situació del futur dels nostres pobles, la 12a Assemblea d’EPM manifestem:
1. Que la reforma recentralitzadora que impulsa govern del PP pretén buidar de competències als governs locals i suposa una deslleialtat institucional.
2. Vulnera l’autonomia dels municipis i no atén al principi de subsidiarietat en la presa de decisions sobre les necessitats de la ciutadania i redueix la democràcia.
3. L’eliminació de les competències locals no significa donar millors serveis a la ciutadania, si no que marcarà diferències entre ciutadans de primera o de segona, en funció de la grandària de la població on visquin.
4. Exigim al govern de l’Estat, actuació de responsabilitat i lleialtat institucional per no prendre decisions que facin desaparèixer la capacitat organitzativa, política i de serveis dels municipis.
5. Ens ratifiquem en la necessitat de mantenir les competències dels governs locals, amb capacitat econòmica i política per atendre els problemes socials que pateix la ciutadania.
6. Apostem per mancomunar serveis amb municipis veïns per garantir la sostenibilitat.
7. Reclamen una nova legislació competencial del món local i un nou marc de finançament just , que reconegui les noves competències dels ajuntaments amb el corresponent increment dels seus recursos, tenint present el principi de subsidiarietat i aquelles competències que malgrat no son obligatòries, els municipis venen desplegant amb eficiència i eficàcia.
Altafulla 2012
Publicat per:
entesa
Data:
7 febrer 2013
