Resolució d’EPM sobre el fet nacional 

La realitat nacional de Catalunya, s’expressa a partir d’una llengua, una cultura i les institucions pròpies, que s’han anat desenvolupant al llarg de la seva història. L’existència d’aquesta realitat nacional diferenciada ha estat reconeguda, fins i tot, a l’empara de l’article segon de la Constitució espanyola, referint-se de manera diferenciada a nacionalitats i regions, quan parla del dret a l’autonomia.

Catalunya, com a poble, com a nació, com qualsevol altra nació, té dret a l’autodeterminació i té dret a què la seva ciutadania debati i esculli el seu propi model de país, tant des del punt de vista institucional com social, econòmic, cultural, polític i en qualsevol àmbit.

La sentència del Tribunal Constitucional de l’any 2010 sobre l’Estatut de Catalunya aprovat pel Parlament de Catalunya, les Corts espanyoles i referendat pels catalans i catalanes va representar un trencament del marc constitucional, a més de la vulneració de la voluntat del poble de Catalunya, conduint a una confirmació del fracàs de l’encaix de Catalunya en el marc autonòmic constitucional espanyol.

Catalunya té l’oportunitat de fer un pas històric de gran abast que supera l’esfera nacional i planteja la construcció d’un nou país, d’un estat propi, en el que estem convençuts que és una oportunitat de definir un model de país més just, solidari, responsable, sostenible i participatiu.

Una bona part de la ciutadania, moviments de base, agents socials, culturals i econòmics del país i, de forma destacable, molts municipis, a través de consultes pel dret a decidir, l’Assemblea Nacional Catalana i l’Associació de Municipis per la Independència, han assumit un lideratge en aquest procés cap a l’exercici del dret a decidir que ha superat el paper de les institucions i partits polítics.

L’exercici, per part del poble català, del dret a decidir sobre el seu futur ha de ser un procés indiscutiblement democràtic i pacífic: deliberació en profunditat, respecte a totes les posicions polítiques, plena igualtat d’oportunitats d’exposar-les, en especial des dels mitjans públics de comunicació, per acabar amb la convocatòria d’un referèndum.

Només amb la pràctica de la radicalitat democràtica es podrà contar amb la legitimitat necessària, tant per la ciutadania com per la comunitat internacional.

És imprescindible que partits polítics, agents socials, entitats representatives del món municipal, Associació de Municipis per la independència, Assemblea Nacional de Catalunya, entre altres, arribin a un Acord Nacional per l’exercici real del dret a decidir, el més ampli possible, per tal que la ciutadania de Catalunya pugui expressar, a través d’un referèndum o una consulta d’autodeterminació, la seva voluntat sobre el futur del país.

La intervenció directa de la ciutadania en l’elecció del model d’organització política del país és una oportunitat per a la introducció i aplicació de principis polítics i socials més justos i equilibrats que els que s’estan aplicant actualment per part de la dreta catalana i espanyola. Alhora, el dret a decidir obre la possibilitat d’establir un model d’organització municipal més pròxim a la ciutadania i més ajustat a la realitat social.

Ateses les reflexions exposades, l’Entesa pel Progrés Municipal expressa els següents convenciments i voluntats en relació al present històric que viu Catalunya: 

1- Catalunya, com a poble, com a nació, té dret a l’autodeterminació.

2- L’exercici del dret a decidir ha de ser un procés pacífic, indiscutiblement democràtic garantint la transparència en la informació, la llibertat del debat i la participació ciutadana. L’EPM es compromet a fomentar aquest debat en el seu àmbit d’actuació.

3- La ciutadania de Catalunya té el dret a decidir el model d’estat en què vol viure, inclòs un nou estat propi si així ho expressa majoritàriament a través d’un referèndum o consulta.

4- Des de la seva identitat municipalista, l’EPM seguirà defensant per a Catalunya un model d’estat socialment just, prioritzant els drets socials i una economia solidària.

5- Al mateix temps, defensarem i treballarem per un estat que respecti i valori una Catalunya amb uns governs municipals més forts, amb uns governs municipals que siguin protagonistes ja que són els que de veritat poden conèixer la realitat del carrer.

6- Recolzarem les iniciatives i moviments cívics, democràtics i pacífics que estan treballant per conscienciar i mobilitzar la ciutadania en tot aquest procés iniciat per aconseguir que la ciutadania de Catalunya pugui expressar, a través d’un referèndum o una consulta d’autodeterminació, la seva voluntat sobre el futur del país.

Altafulla, 27 d’octubre de 2012